EL VESTIT DE NUVIA
--Quin sort que tinc! Soc un vestit de núvia i avui m’han tret del aparador, a vingut una noia molt bonica i davant d’un mirall donava voltes per veure com li anava, no cal dir que li vaig agradar, perquè em van posar en una capsa, i apa! A esperar el feliç dia, i quan va arribar, vaig lluir el millor que sabia.
Tothom em mirava i deien :
Quin vestit més maco! Jo em vaig sentir molt bé, però va caure una copa de chanpany, i sabeu qui la va rebre? Jo!
Així que ja no lluïa tant quan la festa es va acabar.
Que trist es ser famós unes hores per desprès passar a ser oblidat en un racó del armari o bé en la engolfa per sempre.
Rosira Val
